El xató és una amanida, o més que una amanida, una celebració de la vida. És un plat típic de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, entre les províncies de Tarragona i Barcelona.

Es tracta d’una amanida a base d’escarola, bacallà, anxoves, oliva arbequina i salsa romesco. En aquesta part de Catalunya no hi ha festa agrícola sense abundants racions d’aquest humil plat.

El xató s’associa a una de les seves activitats més tradicionals, la viticultura. La seva etimologia enllaça amb la festa anual que celebrava l’obtenció dels primers vins: en català, a la tasca de posar-li aixetes a les bótes de vi se li crida aixetonar.

La salsa s’elabora picant en un morter ametlles i avellanes fins a aconseguir una pasta fina. Després es va afegint la ceba, la nyora, prèviament escaldada i sense pell, el bitxo, el pebre vermell, un polsim de pebre negre i el pa fregit, i se segueix treballant.

Finalment s’agreguen els alls, els tomàquets, l’oli i el vinagre. Un cop acabada, es barreja amb l’escarola neta i seca i es deixa reposar unes hores. A l’hora de servir el plat es decora amb el bacallà esqueixat, la tonyina, els filets d’anxova, o bé seitons, i les olives arbequines. El xató es sol acompanyar de truita de carxofes, de fesols o de botifarra, entre d’altres.

La gastronomia de Vilanova i la Geltrú és una cuina de pescadors. Un exemple de la cuina de la zona seria el ‘all cremat, peix amb alls per condimentar, però també tonyina guisat amb patates, la sopa blanca o les sardines rostides. A Vilanova i la Geltrú els guisats s’acompanyen amb vi del Penedès o amb un cava fresc, encara que també queda molt bé la malvasia de Sitges.

Una gastronomia de la terra que es gaudeix en companyia i en els millors restaurants de la zona. Al centre de Vilanova i la Geltrú i en els de la costa i el seu passeig marítim especialitzats en peix i productes del mar.